Què és?

GEPA, Garantia d'Espai per a la Preservació de l'Accés, és un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi.

Les biblioteques recullen, ordenen i guarden llibres i altres documents que són útils als seus usuaris. Però no tots els materials de les biblioteques es fan servir per igual. Alguns, molt usats avui, deixen de ser-ho amb el pas del temps. Els passa per exemple a:

• les obres que són actualitzades per noves edicions, com el llibre “Arte de proyectar en arquitectura” d’Ernst Neufert, avui en la seva 15a edició,
• les revistes convertides en bases de dades com el “Food Science & Technology Abstracts (FSTA)”, iniciada el 1969 en format imprès i distribuïda posteriorment en microfitxa i en CD-ROM i avui consultables en línia a la Biblioteca Digital de Catalunya ( http://www.cbuc.cat/bdc),
• els números antics de revistes que ja tenen versió electrònica, com la revista “Ausa” editada pel Patronat d’Estudis Osonencs i inclosa al dipòsit digital RACO ( http://www.raco.cat),
• els llibres de text que han deixat de ser vigents,
• etc.

Alguns documents que poden tenir un ús baix, no tenen per això un baix valor. Representen l’estat del coneixement de la humanitat en un moment donat. Tenen valor per als estudiosos d’avui i de demà i han de ser conservats i ben conservats. No cal que ho estiguin però als espais privilegiats que són les sales de lectura de les biblioteques. Podem posar-los a magatzems i aprofitar aquesta oportunitat per reorganitzar els espais d’acord amb les possibilitats tecnològiques i les necessitats d’oferir espais socials i per l’autoaprenentatge de les biblioteques actuals.

Magatzems com el GEPA, alhora que alliberen espais, creen una col·lecció de reserva comuna. No conserven indiscriminadament, però conserven millor. En lloc de fer una política passiva de preservació la fan activa, trien els exemplars en millor estat i els conserven en condicions òptimes. El GEPA utilitza un sistema d’emmagatzematge en compacte que va ser usat per primera vegada a la Universitat de Harvard i que consisteix en guardar els llibres per mides i no per matèries.

El GEPA aconsegueix millores tot estalviant:

• espais als centres dels campus i de les ciutats,
• els costos innecessaris de guardar més llibres dels que cal,
• espai emmagatzemant documents de forma compacta.

El 2002 el CBUC es va plantejar l’objectiu de fer un magatzem cooperatiu que garantís la preservació dels materials de baix ús i de fer-ho amb un màxim d’eficàcia. El GEPA racionalitzarà els exemplars a conservar i els mantindrà en òptimes condicions ambientals. Com en altres casos, el GEPA mostra que actuar conjuntament permet que les millores es facin estalviant.

L’equipament GEPA no és únic però és singular:

• té 5.400 m2 amb 12 mòduls d’emmagatzematge,
• actualment estan equipats vuit dels dotze mòduls, amb més de 2.000 metres de passadissos de prestatgeries i 17.000 metres de prestatges,
• amb aquesta capacitat està previst que es podrà desar de manera compacta uns 43 quilòmetres dels actuals prestatges de les biblioteques,
• disposa d’una sala de consulta amb deu places de lectura.
• al món només hi ha 18 magatzems cooperatius de funció similar (14 a Amèrica, 3 a Europa i 1 a Austràlia) i només un 60% dels magatzems de llibres de baix ús que hi ha al món utilitzen el sistema d’emmagatzematge compacte del GEPA.

L’equipament GEPA s’ha fet gràcies a:

• l’informe inicial fet pel Dr. Joan Roca, Dean of Library Services, de la Minnesota State University, Mankato,
• la localització d’espais que va fer rqp arquitectura s.l.,
• la cessió de l’antiga caserna feta per l’Ajuntament de Lleida,
• l’aposta de futur de les institucions membres del CBUC que han recolzat els resultats del treball col·lectiu,
• el finançament de les obres de rehabilitació dels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya,
• el projecte de rehabilitació de l’edifici d’Albert Benet i Ferran,
• la feina de moltes persones que hi han posat treball, idees i ànims.