Millorar les biblioteques amb la cooperació
Inici > Sobre el CBUC > Què és? >
Història

Història


Antecedents

Cal buscar els antecedents del CBUC en els canvis que es produeixen en el món universitari i en les seves biblioteques a principis de la dècada dels anys noranta. L’any 1990 hi havia a Catalunya tres universitats que estaven automatitzades amb sistemes ‘in-house’. El nombre d’universitats va créixer en el breu període de cinc anys i va caldre buscar un sistema automatitzat que substituís els antics o que permetés l’automatització de bell nou de les biblioteques de les noves universitats. La selecció no es va fer de forma col·lectiva encara que informalment la tria va estar condicionada per la idea que era millor triar el mateix de cara a un millor suport i instal·lació.

Aquest treball conjunt va fer estrènyer les relacions entre les diferents biblioteques i va fer veure que el treball conjunt podia aportar resultats que les biblioteques per si soles no podien aconseguir. L’objectiu es va centrar llavors en fer un catàleg col·lectiu que reunís els fons automatitzats de les biblioteques per tal de millorar la informació bibliogràfica, facilitar la catalogació per còpia per la catalogació nova i la retroconversió de les fitxes manuals.

La formació

El projecte va comptar amb el suport financer del Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el 1995 es van començar els treballs tècnics per la formació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Aquesta tasca va tenir el seu grau de dificultat en haver d’establir criteris per la formació del catàleg i haver d’elaborar un programa per la detecció automàtica de registres bibliogràfics duplicats, però va ser possible gràcies a que les biblioteques catalanes seguien unes mateixes normes de catalogació i classificació i usaven la mateixa versió del format MARC (el CATMARC).

La formació del CCUC va tenir lloc entre 1995 i 1996 i es va fer a partir d’equips de treball formats per personal bibliotecari, informàtic i directiu de les diferents institucions. La voluntat de tirar endavant més projectes cooperatius a més del CCUC i la necessitat de contractar un equip tècnic pel manteniment del catàleg va portar que, a finals de 1996, es formés el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya com organisme per gestionar el CCUC i per iniciar altres projectes cooperatius, especialment al voltant de l’ús de tecnologies de la informació.

La consolidació

Encara que el CBUC no tingui més de sis anys de vida, els seus objectius han evolucionat de forma ràpida. Inicialment es va constituir per tenir un catàleg col·lectiu, però ràpidament es va veure que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. Després d’aquestes primeres activitats es van iniciar nous programes (compres conjuntes d’equipament, formació, benchmarking…) i es va preparar el projecte de la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta ampliació d’activitats ha suposat un augment de les reunions dels grups de treball i de les tasques de coordinació. L’extensió d’activitats només ha estat possible gràcies a una planificació anual rigorosa i a una tasca intensiva d’informació als diferents òrgans del CBUC.

De la mateixa manera que l’objectiu inicial es va ampliar, les activitats del Consorci també estan influint considerablement en les biblioteques de Catalunya que no en formen part. Alguns dels serveis del CBUC - sobretot el catàleg col·lectiu - són àmpliament utilitzats per les biblioteques catalanes. Algunes d’aquestes han incorporat el seu fons al CCUC sense ser membres del Consorci. El funcionament del CBUC ha mostrat les possibilitats de la cooperació territorial independentment de les diferències de les biblioteques segons tipus - universitàries, públiques, especialitzades…

El present

El CBUC s’ha consolidat ràpidament com un element essencial del sistema bibliotecari català. A nivell mundial, la segona meitat dels anys noranta ha estat un moment en el que la cooperació ha cobrat un nou impuls i s’ha adreçat a la construcció de biblioteques digitals. A Catalunya aquesta tendència ens ha trobat preparats. El CBUC, que havia estat format bàsicament per crear i mantenir el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), ha pogut assumir les noves necessitats de les biblioteques i, amb les seves activitats, contribuir a fer més fàcils els canvis als que s’han d’enfrontar les biblioteques.

Les tasques inicials del CBUC havien estat el CCUC i el de préstec interbibliotecari. Les tasques actuals tenen com a eixos conductors l’ampliació del CCUC amb la inclusió de noves biblioteques, la consolidació dels programes nous i la implantació de la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CCUC s’amplia no només per la catalogació corrent i retrospectiva feta per les biblioteques del CBUC sinó amb la incorporació de catàlegs de biblioteques que no formen part del Consorci. Avui es poden consultar al CCUC els registres automatitzats de biblioteques com la de la Universitat Jaume I, de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, de la Universitat de Vic o la de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre els programes nous, destacar l’adquisició consorciada de llibres amb servei de valor afegit, que permet a les biblioteques comprar llibres en unes condicions beneficioses obtenint a més la catalogació dels documents al mateix CCUC, i el treball conjunt amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya per establir una guia que permeti avaluar els serveis bibliotecaris de les universitats.

Moltes de les activitats actuals es desenvolupen a l’entorn de la Biblioteca Digital de Catalunya. L’objectiu és contractar consorciadament un nucli horitzontal i interdisciplinari de bases de dades i de revistes electròniques. Sota aquests treballs hi ha la visió de futur de que les biblioteques, a més dels serveis sobre suports tradicionals, basaran cada vegada més les seves ofertes en documentació electrònica. Les particularitats d’aquesta forma de presentar-se la informació han fet que arreu del món les biblioteques digitals s’estiguin construint en base cooperativa.

El futur

Avui, per les biblioteques la cooperació ha deixat de ser instrumental per passar a ser estratègica. N’és una clara mostra la mateixa revitalització de la cooperació i la creació de nous consorcis de biblioteques en les darreres dècades. Els elements que fan que avui la cooperació sigui un tema estratègic per a les biblioteques són, almenys, quatre.

En primer lloc, els canvis econòmics i socials que configuren el que s’està anomenant societat de la informació comporten la globalització de les activitats de totes les institucions incloses les biblioteques. Els proveïdors d’informació són cada vegada menys i actuen en un mercat internacional i els clients de les biblioteques demanen a aquestes informació independentment on aquesta es trobi. A Catalunya, el treball consorciat de les biblioteques ha permès que aquestes fossin més visibles per la comunitat dels seus usuaris i per l’administració i el valor que aquest els donen ha augmentat.

En segon lloc, a diferents països del món s’està vivint una tendència d’increment de la importància de les regions en l’organització de les administracions i dels serveis. Aquestes tendències, quan són generalitzades, solen tenir significacions profundes i, en aquest cas, suposen el descobriment del territori com a marc natural de l’exercici de determinades activitats. Catalunya també és un exemple d’aquesta tendència de regionalització i en la creació del CBUC hi ha influït la descentralització administrativa de l’estat espanyol, l’existència d’altres marcs i instruments de cooperació (per exemple una xarxa informàtica catalana) i les possibilitats de relació estreta que suposa un territori relativament petit i ben comunicat.

En tercer lloc, l’acceleració dels canvis tecnològics i socials configuren un entorn canviant i complex. L’adaptació de les biblioteques a aquest nou entorn no sols els suposa la inversió de part important dels seus pressupostos en tecnologies sinó que els suposa també reorganitzacions internes i la creació de nous serveis. El integrants del CBUC han après que el treball conjunt, amb totes les interaccions que això suposa, és una garantia de prendre decisions encertades i de poder-les sostenir basant-se en les aportacions específiques que pot fer el conjunt i que superen les de cada biblioteca.

En quart lloc, les biblioteques són organitzacions amb molts anys d’història amb dinàmiques de treball molt consolidades i arrelades en els hàbits dels professionals. En un moment de canvi i de flexibilització de les estructures de qualsevol organització, una de les prioritats de tota biblioteca ha de ser la de crear un entorn que fomenti la innovació creativa. El treball quotidià ha fet descobrir a les biblioteques del CBUC aquest valor del treball cooperatiu i ha fet que moltes de les seves activitats vagin encaminades a l’intercanvi d’informació, tenint per segur que aquest condueix a la revisió de les practiques establertes i a la seva redefinició més d’acord amb les necessitats actuals.